Ara ha fet un any d’una conversa informal que vaig tenir amb en Joan Pi a la porta d’un centre mèdic, quan tots dos anàvem a veure a la nostra amiga Meritxell que s’havia caigut del cavall i estava aleshores en procés de recuperació. En aquella trobada casual van sorgir a la conversa alguns temes i reflexions sobre el món del cavall a casa nostra i que exposaré a continuació. Per cert, la nostra amiga Meritxell ja torna a muntar.

En aquella conversa vaig parlar de la necessitat de que hi hagués una associació catalana que contemplés el món del cavall, no únicament des de la vessant esportiva, sinó també des d’una vessant més àmplia, tal i com ho fa la British Horse Society (http://www.bhs.org.uk) o la Fédération Française d’Equitation (http://www.ffe.com).

La BHS parteix dels cavalls, i des d’ells, desplega els seus serveis cap a les persones que els munten o cuiden. Més que un programa de galops, tenen el Horse Owner’s Certificate, un certificat que acredita al seu titular com a persona coneixedora de les necessitats, hàbits i  particularitats d’aquests animals que tant ens apassionen. Per suposat, també tenen programes de formació per a genets i professionals. La quantitat d’informació que està disponible a la seva pàgina web és impressionant. Hi ha tot tipus de documents amb informació sobre temes tan importants com salut, alimentació, i fins i tot, coses anecdòtiques com quines precaucions s’han de tenir quan ens aproximem muntats a cavall a un parc eòlic. A títol d’exemple, si consulteu el següent enllaç, veureu la quantitat d’informació gratuïta que hi ha disponible només dins de l’apartat de benestar i cura dels cavalls: http://www.bhs.org.uk/welfare-and-care/free-leaflets.

Si ens fixem en l’estructura de la seva pàgina veurem que els principals apartats són Caritat, Benestar i cura, Seguretat i accidents, Gaudeix muntant, Educació, Accés i camins per a muntar, Involucra’t, Professionals i Canviant vides mitjançant els cavalls.

La FFE, en un intent d’aglutinar sota d’un mateix paraigües a tot el món eqüestre francès i de reconèixer que no tot és muntar a cavall, integra, dins de la seva estructura, disciplines com l’equifeel (exercicis de comunicació amb el cavall peu a terra) i d’altres que aquí ni tan sols ens hem plantejat que existeixen. Així, a més del programa de galops per a genets i amazones com el que existeix al nostre país, també ofereixen les savoirs d’Equitation Ethologique adreçats a tots els amants de la doma natural.

Si pensem en les diferents federacions o associacions que tenim al nostre territori hi trobem, entre d’altres, la Federació Catalana d’Hípica, la Federació Catalana dels Tres Tombs o l’Associació de Marxes a Cavall de Catalunya. Totes aquestes organitzacions sense ànim de lucre es mantenen principalment gràcies a les quotes dels socis. En el rerefons de totes elles el que hi ha és una estima cap a aquesta afició, la dels cavalls, i la voluntat de que el món eqüestre es faci més gran. Però per això es necessita el suport de l’administració, principalment dels ajuntaments, majoritàriament responsables de posar pals a la roda amb tanta normativa mediambiental i reglamentació que bloqueja l’activitat econòmica. La iniciativa privada ha de poder establir i legalitzar centres hípics i explotacions privades, pensant que aquest sector econòmic pot influir, sobretot, en aquells que estan relacionats amb l’oci i el turisme. Les hípiques s’han de poder guanyar la vida i els centres de cria, ajudats pels professionals que transformen el cavall en un animal que es pot muntar i gaudir, també. Domadors, genets i amazones i tècnics esportius es juguen molts cops la seva integritat física i no pot ser que estiguin tan malt pagats, en treballs per hores o amb contractes precaris. De la mateixa forma, els cavalls han de menjar bé, viure en bones condicions i han d’estar atesos per professionals qualificats o amb experiència. A la majoria dels països de la Unió Europea cada cinc cavalls generen un lloc de treball.

Tornant al títol d’aquest article d’opinió, considero que es necessita una organització forta, amb recursos econòmics i que pugui parlar en nom de tots els actors implicats en el món del cavall, sense excloure cap disciplina, variant o tradició. Des d’aquesta organització s’han de liderar iniciatives amb l’administració, s’ha d’arribar a pactes amb les companyies d’assegurances i s’han de crear nous productes formatius adreçats al particular, com per exemple el certificat de cuidador o els galops d’equitació etològica als quals abans m’he referit i que es podrien comercialitzar a través de centres hípics, tècnics esportius autònoms o associacions de cavallistes. Aquesta organització ja no seria només una federació esportiva, sinó que també pensaria en els cavalls, en els seus propietaris i simpatitzants, oferint informació i pautes de comportament, advertint als usuaris sobre els programes de vacunació, donant consells sobre alimentació, organitzant cursos de conducció de remolcs, actuant de mitjancera en serveis professionals, com per exemple serveis jurídics, etcètera. Amb això no vull dir que les organitzacions anomenades anteriorment tinguin que desaparèixer, tot el contrari, ja que cadascuna d’elles té una finalitat diferent i està adreçada al seu propi col·lectiu de simpatitzants, però cal una entitat que aglutini a TOT el món del cavall.

Recordem que la Federació Catalana d’Hípica està organitzada en vocalies que es corresponen cada una d’elles amb una o varies de les disciplines hípiques que segons els seus estatuts reconeix, i que la seva principal font d’ingressos són les quotes federatives que paguen els genets, competidors o no, els cavalls que competeixen, els jutges, els directors esportius, les associacions o clubs esportius federats, el programa de galops que dona dret a competir en una determinada disciplina segons el nivell acreditat i els cursos de jutges o assistents, conceptes els quals estan tots relacionats amb l’esport. Però, hi els cavall, els que no competeixen o els que no fan marxes?

Abans d’acabar, m’agradaria destacar el següent text traduït de la pàgina web de la BHS:

  • La BHS és l’organització benèfica eqüestre més gran i influent del Regne Unit.
  • Protegim i promovem els interessos de tots els cavalls i d’aquells que es preocupen per ells, inclosos els 3,5 milions de persones al Regne Unit que viatgen o que condueixen un carruatge tirat per cavalls.
  • Estem recolzats per més de 100,000 membres.

No sé si la Federació Catalana d’Hípica podria ser aquesta organització forta a la què em referia abans, o si simplement hauria de formar-hi part, igual que la Federació Catalana dels Tres Tombs o l’AMAC, entre d’altres. Però en tot cas, aquesta és la meva opinió de com voldria que fos una possible Associació Catalana del Cavall: la combinació de la British Horse Society i la Fédération Française d’Equitation. Ens hi posem?